Vocació de servei “versus” afany de poder

Deu ser perquè s’atansen les eleccions municipals del 22 de maig que la política, com a concepte, desperta més interès en les converses quotidianes del meu entorn que en altres moments dels darrers anys. Recentment, he hagut de respondre en diverses ocasions el perquè de la meva dedicació a aquesta professió tan socialment criticada, i m’ha agradat aprofitar l’ocasió per parlar de quelcom que hauria de ser bàsic però que de vegades oblidem: en política cal posar en valor la vocació de servei públic en front dels qui aposten clarament per afany de poder o l’interès personal.

Llegia fa pocs dies un interessant article del catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona, Antón Costas, que concloïa que el major risc de la pròxima dècada serà la creixent ingobernabilitat de les nostres societats democràtiques. De fet, aquesta és una qüestió que em preocupa personalment i que, des del meu punt de vista, té molt a veure amb la creixent desafecció ciutadana vers la política i el conseqüent creixement dels partits d’extrema dreta a Europa en general. És un fenomen cada cop més proper i que ens comença a afectar també a nivell local, només cal veure el discurs sobre la immigració de partits com Plataforma per Catalunya al qual fins i tot es comença a apuntar de forma cada cop més desacomplexada el Partit Popular.

El despreci a les institucions, com el que ha passat amb el cas Millet, el descrèdit del concepte “públic”, com el cas Camps a València, i les dificultats manifestes que tenim des dels partits polítics, especialment des de l’esquerra, en connectar realment amb una societat cada cop més complexe i canviant ens obliga a un esforç cada cop més important per posar en valor el paper de la política en majúscules. De fet, fa pocs dies em costava explicar a un amic meu perquè sent l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros l’opció majoritària segons totes les enquestes dels tarragonins i tarragonins pel proper 22 de maig, hi havia qui plantejava com amenaça un possible pacte entre dos partits històricament antagònics, com el nacionalista CiU o l’espanyolista PP. És el poder pel poder, li vaig dir… El desig de poder, no pas de vocació de servei a la ciutadania.

Un dels llibres més venuts aquest Sant Jordi ha estat Indigneu-vos, de Stèphane Hessel. Entre altres qüestions, ens planteja que tots i totes tenim un paper protagonista en canviar les coses, que cal apostar pels valors de justícia social, de l’interès general sobre els interessos particulars. El perill més gran és la resignació, a nivell social i també a nivell polític. Per això cal fer pedagogia del que significa servei a la ciutadania, servei als nostres veïns i veïnes des de l’Ajuntament, des les de les institucions. Hem de construir entre tots un projecte comú, on l’afany de poder pel poder no pot tenir cabuda. Hem de construir una societat, una Tarragona, de la qual ens puguem sentir orgullosos.

Begoña Floria, 
Portaveu del Grup Municipal Socialista

Article Publicat al rotatiu Més Tarragona

 

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales