>Un compromís renovat, malgrat el desencís d’una Europa que ha girat més a la dreta

>

He de reconèixer que l’increment de vot de la dreta a Espanya i a països com França o Italia (on el nivell de frivolització de la política ja em resulta escandalòs) em genera una gran inquietud vital. Com a socialista, he fet la opció de treballar per transformar aquesta societat en un lloc on tothom pugui viure millor, amb les mateixes oportunitats i amb llibertat. És un camí cap a la utopia, però un camí que val la pena i que m’aporta moltes satisfaccions quan veus que els projectes avancen, que les mesures que impulses des del teu àmbit (en el meu cas la gestió municipal) tenen bons resultats, que l’aposta per les persones i per les mesures socials contribueixen a fer que gent que patiria molt en altres circumstàncies, tinguin alguna sortida i esperança de futur.
Ser socialista, ser d’esquerres requereix un compromís amb el bé comú, amb la col.lectivitat. Ho explico aquests dies. Un compromís que significa, doncs, un esforç d’acció i de reflexió, quelcom que ens ha d’il.lusionar per poder afrontar els desencisos que la dreta ens genera constantment quan incrementa el seu control dels poders, com ha passat ara.
Els progressistes necessitem transmetre moltes més dossis d’entusiasme per movilitzar la nostra gent, perquè les decepcions són molt més altes quan passa el que va passar diumenge 7 de juny, que la dreta guanya.
Quina societat tenim que aposta per valors conformistes, que pensen en el bé individual abans que en el col.lectiu, que potencien les desigualtats? Per què no aconseguim transmetre aquest entusiasme que movilitzi els nostres, que faci que les propostes progressistes convencin la ciutadania de la seva bondat en un món tan incert com l’actual?
Són preguntes que em faig avui, un 10 de maig de matinada mentre reflexiono sobre una jornada electoral que va resultar decepcionant en molts aspectes, malgrat en clau local considero que vam obtenir un bon resultat donades les circumstàncies. A Tarragona, aquesta lectura local em dóna esperances respecte a la força del projecte socialista. Però a nivell Europeu, em preocupa molt veure com la dreta avança i posa en perill avenços històrics, com l’estabilitat laboral o els drets socials.

Sé que le meu post és avui una mica pesimista, però no puc evitar-ho. Malgrat tot, seguiré lluitant amb més força que mai per allò que crec i les idees que defenso. Hem de mantenir l’esperança de recuperar la confiança i l’entusiasme social.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales