Otro modelo social es posible Un altre model social és possible

Vivim en un model de societat on caminar, la manera de transport més natural, econòmica i saludable, s’ha convertit en una elecció marginal a les ciutats. Quasi tothom vol arribar en cotxe fins a la porta de casa, la porta de la botiga, la porta de la feina. I llavors la gent que tria caminar o altres models de mobilitat, com la bicicleta, es troba davant d’importants barreres perquè l’elecció fins ara ha estat un model de mobilitat centrat en el vehicle privat com a mitjà de transport habitual. Costa canviar hàbits però estic convençuda que un altre model social és possible. Prioritzar l’ús del vehicle individual és ineficient i costós i genera riscos socials, sanitaris i ambientals, que possiblement en el futur considerarem inacceptables. Segons l’Organisme Mundial de la Salut (OMS), la contaminació atmosfèrica causada pels vehicles genera dos milions de morts prematures anuals en tot el món. I la contaminació acústica provocada pel trànsit agreuja l’estrès a les ciutats, segons estudis publicats darrerament a nivell internacional.

Aquest canvi de model social només serà possible si prioritzem polítiques públiques de mobilitat que pacifiquin el trànsit de vehicles privats i evitin els problemes d’aparcament, causa principal dels col·lapses i de l’increment de la contaminació i també dels conflictes a la via, amb major risc d’atropellament o accident. Tarragona ha triat col·lectivament i després d’un llarg debat que va començar el 2009, fomentar les accions que afavoreixin canvis d’hàbits en mobilitat. Ha decidit que els ciutadans optin per fer ús del vehicle privat només quan sigui estrictament necessari i que es doni preeminència als vianants, no als cotxes. Tothom coneix persones amb dificultats per travessar semàfors que duren massa poc, com els de Ramón y Cajal, i que ara mateix no podem tocar fins que hi hagi menys cotxes. I també estem cansats de veure usuaris esperant pacientment el transport públic aturat perquè hi ha cotxes aparcats als carrils bus. Cal recuperar espai per la ciutadania i reduir el nombre excessiu de cotxes circulant.

Cal crear espais per a la convivència i la trobada, amb una ciutat més amable, més saludable, amb vies públiques segures, accessibles, adequadament mantingudes i sense obstacles per a les persones amb més dificultats. Cal replantejar-nos el progrés com una opció de desenvolupament social basat en la qualitat de vida de les persones i en el benestar familiar. Fred Kent, una autoritat líder en la revitalització d’espais de la ciutat i un dels pensadors més destacats de l’habitabilitat, el creixement intel·ligent i el futur de la ciutat ho resumeix així: “si vostè planifica ciutats per a cotxes i tràfic obtindrà cotxes i tràfic. Si planifica per a persones i espais, obtindrà persones i espais”.

El Pla de Mobilitat Sostenible de Tarragona és un bon pla, que ens ajudarà a viure molt millor a tots plegats.

ARTICLE PUBLICAT A MÉS TARRAGONA

Vivim en un model de societat on caminar, la manera de transport més natural, econòmica i saludable, s’ha convertit en una elecció marginal a les ciutats. Quasi tothom vol arribar en cotxe fins a la porta de casa, la porta de la botiga, la porta de la feina. I llavors la gent que tria caminar o altres models de mobilitat, com la bicicleta, es troba davant d’importants barreres perquè l’elecció fins ara ha estat un model de mobilitat centrat en el vehicle privat com a mitjà de transport habitual. Costa canviar hàbits però estic convençuda que un altre model social és possible. Prioritzar l’ús del vehicle individual és ineficient i costós i genera riscos socials, sanitaris i ambientals, que possiblement en el futur considerarem inacceptables. Segons l’Organisme Mundial de la Salut (OMS), la contaminació atmosfèrica causada pels vehicles genera dos milions de morts prematures anuals en tot el món. I la contaminació acústica provocada pel trànsit agreuja l’estrès a les ciutats, segons estudis publicats darrerament a nivell internacional. Aquest canvi de model social només serà possible si prioritzem polítiques públiques de mobilitat que pacifiquin el trànsit de vehicles privats i evitin els problemes d’aparcament, causa principal dels col·lapses i de l’increment de la contaminació i també dels conflictes a la via, amb major risc d’atropellament o accident. Tarragona ha triat col·lectivament i després d’un llarg debat que va començar el 2009, fomentar les accions que afavoreixin canvis d’hàbits en mobilitat. Ha decidit que els ciutadans optin per fer ús del vehicle privat només quan sigui estrictament necessari i que es doni preeminència als vianants, no als cotxes. Tothom coneix persones amb dificultats per travessar semàfors que duren massa poc, com els de Ramón y Cajal, i que ara mateix no podem tocar fins que hi hagi menys cotxes. I també estem cansats de veure usuaris esperant pacientment el transport públic aturat perquè hi ha cotxes aparcats als carrils bus. Cal recuperar espai per la ciutadania i reduir el nombre excessiu de cotxes circulant. Cal crear espais per a la convivència i la trobada, amb una ciutat més amable, més saludable, amb vies públiques segures, accessibles, adequadament mantingudes i sense obstacles per a les persones amb més dificultats. Cal replantejar-nos el progrés com una opció de desenvolupament social basat en la qualitat de vida de les persones i en el benestar familiar. Fred Kent, una autoritat líder en la revitalització d’espais de la ciutat i un dels pensadors més destacats de l’habitabilitat, el creixement intel·ligent i el futur de la ciutat ho resumeix així: “si vostè planifica ciutats per a cotxes i tràfic obtindrà cotxes i tràfic. Si planifica per a persones i espais, obtindrà persones i espais”. El Pla de Mobilitat Sostenible de Tarragona és un bon pla, que ens ajudarà a viure molt millor a tots plegats. ARTICLE PUBLICAT A MÉS TARRAGONA

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales