Toca parlar del país que volem

Afrontem les eleccions del 25N en un marc de soroll on hem de ser capaços de situar el debat més enllà de les banderes. Certament és un moment històric, la societat catalana, molt castigada per la crisi després de ser conillet d’índies de les retallades, ha dit prou i ha focalitzat la seva indignació en la relació amb Espanya. I certament raons no en falten, la dreta espanyola ens en dóna diverses cada dia perquè el xoc de trens, l’enfrontament amb el nacionalisme català és molt rendible a nivell de vots.

El que més em preocupa de tot és que en aquest context de soroll, la democràcia s´afebleix. La ciutadania té cada cop més desafecció i rebutja el sistema polític i les institucions perquè no solucionem els seus problemes. De fet exactament no es així, especialment des dels ajuntaments estem lluitant fort i de vegades amb molt pocs mitjans per mantenir el poc que podem gestionar de l’Estat del benestar. També som polítics, però som la última línia, aquella que mira al ciutadà cara a cara i que no es protegeix dins d’un despatx.
En aquest context, crec que toca parlar i molt, malgrat el soroll. I toca parlar del país que volem. D’un país amb un sistema sanitari públic que torni a ser digne perquè ara està tocat de mort. Amb escoles i universitats amb mitjans. Amb un sistema d’atenció social que treballi per una cohesió real. I toca parlar també d’una nova relació amb Espanya, amb un pacte fiscal equilibrat on Catalunya tingui el que li pertoca en un sistema solidari però just per tothom, no només per uns quants. I toca parlar de construir un país amb més oportunitats econòmiques, on l’atur juvenil no sigui del 50% perquè, tal com comentava fa poc el rector de la URV, 40.000 universitaris catalans han hagut de marxar a buscar feina fora, a l’estranger.
El 25N no decidim independència si, o independència no, com alguns volen fer-nos pensar. No decidim anar a un xocs de trens amb dos bàndols. Decidim quin país volem. I per tant entrem en el temps de les raons i del seny, de la reflexió serena però urgent sobre quina Catalunya volem per sortir de la crisi i per donar un futur d’esperança als nostres fills. Tenim feina.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales