>Somrigui, sr. Aregio, somrigui, que és sa i no fa mal

>He de fer un exercici de memòria molt important per recordar algun debat polític o municipal on el sr. Aregio (de qui diuen que és líder local de CiU a Tarragona) ens hagi regalat algun somriure. El cert és que no pot fer més, perquè està molt enfadat. Tot ho veu negre, tot és victimisme, tot “ens ho prenen”, tot està malament. Al seu costat, sempre de la ma, Alejandro Fernández (aquest sí que és líder reconegut del PP a Tarragona), somriu de tant en quant, tampoc creguin que massa.

Estem d’acord que la “cosa” no està per riure molt, més aviat gens. I quan dic la “cosa” em refereixo a la quantitat de problemes que hi ha damunt la taula per solucionar, com la crisi, el mercat laboral, els serveis que necessita la ciutat, etcètera, pels quals els socialistes treballem i som conscients que hem de seguir treballant moltíssim. Lamentablement, el motiu de la perenne cara d’enfadat del sr. Aregio no té res a veure amb aquests temes; té a veure amb uns altres de molt diferents que si llegissim el seu pensament es resumirien de la següent manera: “a veure com aconsegueixo desgastar l’alcalde Ballesteros i de pas ataco la Generalitat, perquè estic més preocupat per les eleccions autonòmiques que pels problemes reals que té Tarragona”.

Deu ser per això que vol donar lleçons a l’alcalde Ballesteros en lloc de fer allò que pot fer realment. Per exemple, encara no m’ha contestat perquè no li demana al president de la Diputació, els seu company (?) de partit Josep Poblet, que és mulli en la llei de Vegueries en el sentit que ell mateix (em refereixo a Aregio) defensa. Mullis sr. Aregio, per allò que predica, preocupis, per la ciutat en lloc de per objectius partidistes. I somrigui, que és sa i no fa mal.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales