Sensatesa, on estàs?

Què li passa al PSC? Aquesta és la pregunta que ahir vaig sentir com a mínim deu vegades després del convuls Consell Nacional de final d’etapa, en el qual Pere Navarro ens va deixar com a primer secretari. Vam entrar al consell nacional malament i vam sortir pitjor, sense una alternativa clara i en un moment en que el país necessita més mai un partit de seny que, malgrat tenir ara mateix una veu més minoritària que abans, té el deure de mantenir el seu posicionament perquè és l’esperança de les generacions futures.

Tot i que en Pere Navarro ha deixat un magnífic llegat polític amb l’impuls de la reforma federal i el projecte social, com ahir va recordar Antoni Balmon al Consell Nacional, crec que la situació ha estat tan complexa que hem anat caient en un pou cada cop més profund del qual era molt difícil sortir per raons que dificilment em veig capaç d’enumerar per escrit. Personalment, crec que va ser un gran acte de generositat acceptar la primera secretaria, en el darrer congrés, de la mateixa manera que ho ha estat ara quan la inèrcia ja era perversa i els jocs de lleialtats i deslleialtats estaven fracturant cada cop més el partit.

Ara el moment requereix sensatesa i valentia. I la renovació només pot venir des de la base, com ahir va dir el mateix Pere en el seu informe polític de comiat. Els plans prefixats no funcionaran, ja tenim l’experiència, ahir va ser un altre exemple.

Com a socialista, que treballo cada dia des d’un ajuntament a peu de carrer, sé que molta gent té dipositada en nosaltres la esperança de que tornem a recuperar la força per representar-los millor, per aturar aquesta dreta que cada dia guanya espais i retalla drets amb l’excusa de la bandera (cadascú la seva)

Tenim el projecte, sabem cap a on cal anar i molts ciutadans i ciutadanes volen que tornem a ser de nou el seu referent, ara perdut perquè el soroll i la confusió és massa elevat. El repte és doncs de tots i totes nosaltres, hem de saber estar a l’alçada.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales