Qui era Xavier Dupré? (El somni precursor de Tarraco)

Aquells que visitin la capçalera del circ de Tarragona veuran una instal·lació escultòrica molt curiosa en homenatge a un personatge que fa dotze anys que ens va deixar prematurament, Xavier Dupré. L’obra contemporània, de l’artista Natalie Bizot, recull, l’esperit de qui va ser un dels personatges que més van influir en l’evolució de la Tarragona que avui coneixem, de la interpretació i valoració de Tarraco i del seu valor universal, i d’una forma d’entendre l’arqueologia des de la contemporaneïtat que no va ser sempre ben entesa ni valorada.

Però, qui era Xavier Dupré? Quina va ser la seva aportació a la Tarragona que tant va estimar?

L’arqueòleg Xavier Dupré va ser l’ànima de molts projectes, un innovador no només en tesis arqueològiques i científiques. Va ser gairebé precursor en combinar l’atenció i coordinació dels treballs de camp, la formació d’especialistes, creant ocupació i fent divulgació ciutadana en un temps analògic on els mitjans de comunicació tradicionals i potser el frec a frec amb els veïns eren els únics canals de comunicació.

Malgrat la tecnologia escassa, ens va encomanar als ciutadans de Tarragona l’entusiasme pel seu propòsit i per la seva idea de recuperació del nostre patrimoni, amagat entre les cases i els carrers...El que ara anomenem arqueologia urbana que en aquells anys 80 era tan sols incipient i de la que ell va ser precursor. Va ser un gran científic, un gran arqueòleg però en aquesta ciutat fou el vent que atià l’espurna que va inflamar l’orgull dels tarragonins i tarragonines per la seva història.

Innovador va ser una qualitat pròpia i personal, un tret del seu caràcter, juntament amb la seva integritat i entusiasme. Intrèpid, va ser l’aptitud inherent a l’arqueòleg que era, el que ja es forjava quan sent estudiant de Batxillerat visitava el Museu Arqueològic de Barcelona. Es llicencià i doctorà en la Universitat de Barcelona i marxà cap a Roma, l’any 1981, amb una beca. Guanyà la plaça de col·laborador tècnic-arqueòleg amb destí a Tarragona el que, si em permeten el joc de paraules, va canviar el destí d’aquesta ciutat. Aquí va ser on va desenvolupar la seva primera etapa d’activitat professional i, segons els experts, on va madurar l’enorme capacitat de Xavier Dupré com a catalitzador de projectes arqueològics.

La pionera experiència del Taller Escola d’Arqueologia de Tarragona va ser una gesta que va esdevenir una referència de la moderna arqueologia urbana a Espanya. Una experiència avançada al seu temps quant al tractament integral del patrimoni arqueològic (excavació, investigació, publicació, divulgació, conservació) que va servir per donar a conèixer internacionalment la Tarragona romana en els mitjans científics i posà el fonament per a la seva futura catalogació com a Patrimoni de la Humanitat.

La ciutat va voler i va saber acompanyar Xavier Dupré en el seu somni precursor, en la gestació del seu projecte científic i de gestió. L’alcalde Josep Maria Recasens, que compartia l’anhel de recuperació i estima de la ciutat i el seu patrimoni, li va donar el suport polític i econòmic que va fer possible l’inici de la transformació.

Això va canviar. I Xavier Dupré renuncià a la seva plaça a Tarragona, però no va oblidar mai Tarragona. Abans de traslladar-se definitivament a Itàlia per continuar la seva exitosa trajectòria professional, va tancar aquesta etapa amb la seva tesi de doctorat sobre l’arc de Berà i encara com a secretari científic en el Catorzè Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica celebrat a Tarragona l’any 1993. I d’altres ocasions posteriors on va demostrar portar el somni de Tàrraco al cor.

Sé que aquesta glossa és tan sols un breu traç, insuficient per donar a entendre la vàlua personal i professional de Xavier Dupré. Malgrat la seva prematura mort, la seva ingent obra en publicacions i empreses culturals, recull per sempre la seva saviesa i aportació al món de l’arqueologia.

La nostra gratitud cap al Xavier Dupré és infatigable i, així i tot, ens sembla insuficient. El 2008, l’Ajuntament de Tarragona va nomenar Xavier Dupré i Raventós un espai públic de la ciutat, l’any 2012 se li concedeix a títol pòstum el “Diploma al Mèrit Cultural” de la ciutat de Tarragona. L’any 2016, vam celebrar el 3r. Congrés Internacional d’Arqueologia i món antic: La glòria del Circ. Curses de carros i competicions circenses, dedicades a la memòria de Xavier Dupré.

Ara el tornem a recordar i honorar. Podem dir amb total franquesa que l’enyorem, el trobem a faltar el món cultural, el món científic... el món en general i en particular, i els tarragonins i tarragonines, que gaudim la part d’aquell somni de Tarraco que va tenir Xavier Dupré. El tenim present i, amb aquesta escultura a la capçalera del Circ, un espai representatiu de la gran tasca que va dur a terme a Tarragona, volem que aquells que la visitin, reconeguin la seva colossal aportació i comparteixin el testimoniatge que li fa la ciutat.

D’esquerra a dreta hi apareixen: el conseller Josep Maria Milà; l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros; Lluís Dupré, germà de Xavier Dupré; la consellera Begoña Floria; l’autora de l’escultura, Béatrice Bizot; la consellera Arga Sentís i Xavier Aquilué, amic i company arqueòleg de l’homenatjat??????????????

Detall de l’espai Xavier Dupré, obra de Béatrice Bizot

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales