Primer objectiu, el COM (sortir de la bombolla i recuperar la connexió)

Han acabat les eleccions municipals i malgrat a Tarragona ens ha anat bé, el socialisme català i espanyol passa per un moment de crisi profunda. En aquest marc s’obre el debat pel 12 Congrés del PSC, que es durà a terme a la tardor, per fer una renovació política en profunditat i hem de començar a parlar del què, del qui i del com. Dels tres aspectes, el que més m’interessa actualment és el tercer, hem de recuperar la connexió amb la societat que ens envolta, hem de generar de nou confiança i hem d’arribar a la gent amb noves maneres de fer política.

Les idees, les tenim, acabem de deixar enrere un any en el qual hem aprovat un Programa Marc, un programa per Catalunya i centenars de programes municipals; és a dir, tenim escrits milers i milers de fulls en documents diversos que potser cal revisar i reformular, en alguns casos, però que sens dubte existeixen. Les persones, també hi són i només cal que les hi donem prou confiança i afavorim que puguin sorgir nous lideratges. On tenim doncs, des del meu punt de vista, el repte més important? Amb les formes. Hem de canviar la nostra forma de fer política, la societat ja no és la mateixa, els valors, les creences i les formes de funcionar evolucionen a una velocitat rapidíssima, la ciutadania és molt més diversa i crítica i arribar a al “nostra gent” cada cop és més difícil perquè els canals són múltiples i diversos.

Com a organització, ens cal capacitat d’adaptació, flexibilitat i canvi, recuperar la connexió amb la societat que ens envolta, sortir més al carrer, estar més presents en les xarxes socials i presencials, comptar més amb tothom i que tothom se senti partícip i implicat en el projecte i, sobretot, tenir una major capacitat d’escolta activa. Si no ho fem, correm el risc de treballar des del paradigmes de sempre, tancats en la nostra pròpia bombolla, cada cop més desconnectats.

Tinc esperança, s’estan produint moviments com #congresdesdebaix que com a mínim apunten aquest canvi de formes que jo crec necessari, una política més deliberativa, més de baix a dalt i no al revés. Sóc molt orgànica, que ningú es confongui, i crec que les decissions definitives s’han de prendre al Congrès i que el respecte a les estructures és necessari per donar seguretat al nostre projecte polític. Tot i això, també penso que tothom ha de poder tenir veu abans, que cal que preguntem a la gent que ens envolta que espera de nosaltres. Quan dic gent, em refereixo evidentment a militants i també simpatitzants, però també als ciutadans d’esquerra que ara mateix no se’ns apropen i hem de saber perquè. És per això que trobo interessant el moviment #congresdesdebaix i felicito una de les seves promotores, la companya i actualment alcaldessa de Campdevànol, Núria López .

Debat a la xarxa, debat al carrer, sempre en positiu i de forma constructiva (això és per mi una condició indispensable i fonamental), per preparar un 12è Congrés que realment signifiqui una renovació i una reconnexió  amb la societat que ens envolta que ens ajudi a recuperar una confiança amplia en el socialisme actual.

Enllaços relacionats:

This entry was posted in General and tagged .

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales