>Optimisme intel·ligent, Pep Félix "Guardiola"

>Article Més Tarragona. 29 de març 2010

M’ha semblat que darrerament hi ha qui busca fer comparacions de lideratges per tal de definir la tasca de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. De fet, ho comparen en una campanya mediàticament molt cara (no sé qui deu haver pagat els cartells als carrers, però segur que té molts diners) ni més ni menys que amb el president del Govern d’Espanya, la qual cosa no deixa de tenir la seva gràcia si ho llegim en termes de projecció de futur polític. Vagi per endavant, que per a mi l’estil Ballesteros és singular en si mateix, tot i això, si m’haguessin demanat opinió amb qui hauria establert similituds seria amb el lideratge Pep Guardiola, l’actual entrenador del Barça.

Llegia fa poc l’anàlisi que fan alguns experts en manegement sobre l’estil Guardiola i parlaven de dos conceptes molt característics: lideratge humil i optimisme intel·ligent. Quan ho llegia, de seguida he pensat en l’alcalde de Tarragona. De fet, totes dues característiques el defineixen perfectament i marquen en gran mesura la forma de governar que ha instaurat a l’Ajuntament de Tarragona. A l’inici del mandat, el 2007, l’alcalde Ballesteros ja ho va dir: canvi de formes i canvi de fons. I així ho ha fet amb humilitat, tranquil·litat, fermesa, proximitat i molt, moltíssim treball.

Humilitat, treballant des de la discreció, com s’ha fet en la negociació que ha portat a recuperar el Banc d’Espanya per a la ciutat de Tarragona. Tranquil·litat, reduint a mínims la crispació que va encendre ànims (com el dels afectats del POUM) en la darrera etapa CiU-PP. Fermesa, per defensar els interessos de Tarragona davant de tot, com va passar en la crisi de la sequera o ara amb la Llei de Vegueries. Proximitat, per resoldre els problemes que més preocupen la ciutadania en el dia a dia, amb la posada en marxa de la brigada d’intervenció ràpida, les mesures municipals contra la crisi o la targeta gratuïta del bus urbà pels escolars. I treball, per dur a terme tota la feina necessària per resoldre els dèficits que tenia la ciutat (molts i importants) i posar en marxa les polítiques públiques progressistes necessàries en la Tarragona del present i del futur. La llista és llarga, però un exemple d’aquest darrer aspecte es el Pla de Competitivitat Turística o el suport als sectors industrials estratègics del nostre territori.

Ballesteros representa, a més, una nova generació política al front de la política municipal que recull una nova manera d’entendre el tarragonisme, que supera adversitats amb il.lusió i optimisme, que veu de les dificultats oportunitats de millora, que està convençut del que som i del que valem, i per tant fuig del “pobrets que som que malament ens tracten” i del discurs de l’enfadós a que ens tenia acostumats 18 anys de CiU i PP (i que encara mantenen, lamentablement). Un optimisme realista, conscient de les amenaces i debilitats, però també de les fortaleses i oportunitats. Un optimisme intel·ligent, com el que ha fet triomfar el Barça en els darrers temps. Tarragona també té un Guardiola, i també es diu Pep.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales