Necessitem els tres cavalls

Ens trobem en una situació complicadíssima on els Ajuntaments estem sent la primera línia de foc per donar solucions a una realitat en la qual la ciutadania ens exigeix compromís i esperança. L’escenari actual, amb un origen que es pot discutir molt però que no canvia el que hi ha, ens aboca a una reducció dràstica de recursos i, a diferencia d’altres, els electes locals ens enfrontem amb les necessitats cara a cara i no podem ni volem dir simplement “sap que, no tinc més diners i per tant no compliré les meves obligacions”. Obligacions, com per exemple, la de pagar a parts iguals Generalitat, Ajuntament i pares les llars d’infants, que s’ha trencat per una de les potes, la primera. Obligació de fer front a les necessitats d’atenció social i suport a la dependència amb recursos que han d’arribar de forma important des de la Generalitat, que a la vegada ha de rebre transferències des del Govern de l’Estat, i que se sumen als de l’Ajuntament; també s’ha trencat per les dues primers potes. Obligació de garantir una atenció sanitària pública i de qualitat, amb espais de salut a la nostra vida quotidiana, laboral i col.lectiva, que també s’està trencant i que obren un futur incert perquè la salud dóna peu a poder gaudir d’altres drets. Des de l’Ajuntament de Tarragona seguin treballant per mantenir la part d’obligació que és nostra, per mantenir els pilars de l’estat del benestar que garanteixen que la nostra ciutadania pugui viure amb dignitat. Estem treballant molt per prioritzar molt millor allò que és essencial, amb la qual cosa sempre hi ha renuncies no volgudes que en un altre escenari no caldrien. Per poder quasi doblar el pressupost de serveis socials respecte el que hi havia fa cinc anys, cal ajustar per altres serveis. Per mantenir els compromisos de l’Ajuntament en educació i llars d’infants, mentre reduïm d’altres, cal repensar altres programes. Per prioritzar tot el que significa dinamisme econòmic i generació de llocs de treball, cal esforçar-se i reflexionar molt bé cada acció perquè els recursos són pocs. Això se suma al fet que tirar del carro amb un cavall quan abans hi havia tres (Ajuntament, Generalitat i Estat) resulta cada cop més complicat. No ens podem permetre “retallar” en l’Estat del Benestar, no podem acceptar que ens vulguin convèncer que és “inevitable”. Des del govern municipal de Tarragona seguirem insistint a les administracions competents que han de complir amb les seves obligacions. I nosaltres també ho farem amb les nostres, com estem fent fins ara, ajustant, si, però pensant molt a on ho fem. Seria bo que totes les administracions tinguéssim les mateixes prioritats perquè sumariem molt més per procurar sortir d’aquesta crisi amb garanties sense que ningú es quedi pel camí.   Begoña Floria Eseberri

Ens trobem en una situació complicadíssima on els Ajuntaments estem sent la primera línia de foc per donar solucions a una realitat en la qual la ciutadania ens exigeix compromís i esperança. L’escenari actual, amb un origen que es pot discutir molt però que no canvia el que hi ha, ens aboca a una reducció dràstica de recursos i, a diferencia d’altres, els electes locals ens enfrontem amb les necessitats cara a cara i no podem ni volem dir simplement “sap que, no tinc més diners i per tant no compliré les meves obligacions”.

Obligacions, com per exemple, la de pagar a parts iguals Generalitat, Ajuntament i pares les llars d’infants, que s’ha trencat per una de les potes, la primera. Obligació de fer front a les necessitats d’atenció social i suport a la dependència amb recursos que han d’arribar de forma important des de la Generalitat, que a la vegada ha de rebre transferències des del Govern de l’Estat, i que se sumen als de l’Ajuntament; també s’ha trencat per les dues primers potes. Obligació de garantir una atenció sanitària pública i de qualitat, amb espais de salut a la nostra vida quotidiana, laboral i col.lectiva, que també s’està trencant i que obren un futur incert perquè la salud dóna peu a poder gaudir d’altres drets.

Des de l’Ajuntament de Tarragona seguin treballant per mantenir la part d’obligació que és nostra, per mantenir els pilars de l’estat del benestar que garanteixen que la nostra ciutadania pugui viure amb dignitat. Estem treballant molt per prioritzar molt millor allò que és essencial, amb la qual cosa sempre hi ha renuncies no volgudes que en un altre escenari no caldrien. Per poder quasi doblar el pressupost de serveis socials respecte el que hi havia fa cinc anys, cal ajustar per altres serveis. Per mantenir els compromisos de l’Ajuntament en educació i llars d’infants, mentre reduïm d’altres, cal repensar altres programes. Per prioritzar tot el que significa dinamisme econòmic i generació de llocs de treball, cal esforçar-se i reflexionar molt bé cada acció perquè els recursos són pocs. Això se suma al fet que tirar del carro amb un cavall quan abans hi havia tres (Ajuntament, Generalitat i Estat) resulta cada cop més complicat.

No ens podem permetre “retallar” en l’Estat del Benestar, no podem acceptar que ens vulguin convèncer que és “inevitable”. Des del govern municipal de Tarragona seguirem insistint a les administracions competents que han de complir amb les seves obligacions. I nosaltres també ho farem amb les nostres, com estem fent fins ara, ajustant, si, però pensant molt a on ho fem. Seria bo que totes les administracions tinguéssim les mateixes prioritats perquè sumariem molt més per procurar sortir d’aquesta crisi amb garanties sense que ningú es quedi pel camí.

Begoña Floria Eseberri

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales