Més reflexions al voltant del debat socialista

El debat sobre el futur del PSC cada dia és més interessant i estan sorgint iniciatives diverses, que val la pena seguir. Sembla que els decàlegs són una de les fórmules triades, així que aquí va el meu.

  • M’agrada que el debat estigui viu, des de la sectorial de Ciberactivisme hem fet una valoració pública on es fa una crida que considero interessant, “que el debat no quedi només a la xarxa, aquest debat ha d’anar al mateix Congrés, ha d’anar a les agrupacions i ha d’entrar dins dels canals de presa de decisió”. La nota recorda les iniciatives ara mateix vives a la xarxa:

#congresdesdebaix
Més PSC
Endavant PSC
Nou cicle
Socialisme nou

  • No entenc massa que un dels focus de discussió sigui si cal tenir o no grup parlamentari a Madrid. Això és una qüestió merament instrumental, des del meu punt de vista. El que es tracta és de veure com aconseguim tenir més veu pròpia.
  • Un dels temes que cal reconduir és que hem de retornar al PSOE. No hi som presents, i no hi ha res pitjor per generar desconfiança que el desconeixement mutu. Si volem treballar per un federalisme veritable, hem de començar seduint als nostres. Als socialistes de la resta d’Espanya.
  • Crec que la decisió de Carme Chacón, d’apartar-se de les primàries del PSOE ens evita un problema a Catalunya. Personalment penso que és un valor de futur important i que pot fer grans coses, tot i això des del meu punt de vista l’opció més sòlida ara mateix era Rubalcaba, com a mínim la que es pot entendre millor per part d’una majoria més amplia.
  • Tornant al PSC, segueixo pensant que el problema és que vivim massa dins de la nostra pròpia bombolla, i no parlem el llenguatge de la gent, ni dels problemes que els preocupa a les persones que ens envolten. No ens entenen i s’allunyen. I en comunicació la culpa sempre és de l’emissor, perquè és qui ha de garantir que el seu missatge arribi.
  • Seguint amb el fil del punt 4, un militant escrivia en un comentari al bloc dels diputats socialistes de les Comarques de Tarragona. “El militante ha de ejercer en la sociedad como tal, y los ciudadanos han de ver con normalidad el discurso político de aquellos que sentimos el socialismo como el camino hacia una vida mejor para todos.”. Com es fa això? Exactament no ho sé, però si penso que hi em de pensar i que és la via.
  • Precisament, el comentari en qüestió es referia al manifest “Un PSC amb perfil propi”, que es va presentar al febrer per part dels càrrecs socialistes més destacats de la Federació XVII, de totes les comarques de Tarragona. Un perfil que al meu entendre ha de posar el fucus en un catalanisme on primer són les persones.
  • Al llarg de la setmana han hagut múltiples aportacions al debat, i això és interessant. De les que jo tinc localitzades destacaria:
  • L’activitat i les aportacions d’arguments i d’idees és diversa, així que més enllà dels que destaco jo mateixa podeu trobar molts més enllaços al bloc de Jordina Freixanet, Imprescindibles
  • El partit es mou, els socialistes ens movem, i això ja és important en si mateix. El camí està encetat per tant hem de ser optimistes.
This entry was posted in General and tagged .

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales