>La vida és incerta….sempre. Imma Sastre ens ha deixat.

>

Hi havia molta gent diumenge al Tanatori i encara molta més al funeral. Uns coneixien a l’Imma de fa dècades, altres fa poc que hem tingut el privilegi d’aprendre d’ella. El seu compromís social i cívic per millorar aquest món nostre, de vegades boig i sempre amb desigualtats, ha estat i serà tot un exemple per moltes generacions de ciutadans i ciutadanes compromesos. Ella sabia molt bé perquè calia lluitar en el dia a dia, i va saber molt bé cuidar de tothom, dels més propers i dels que no ho érem tant.
La vida és incerta…….sempre. Ella es va jubilar fa quatre mesos i fa tres setmanes va començar el principi del final, sense que ho esperés.
El funeral ha estat la cerimònia més preciosa que recordo, amb totes les intervencions sense excepció. Tot i això, em quedo amb una, la de Xavier Sabaté….I amb un fragment:

“….I tots sabem que això significa absència d’egoisme o, si ho volem en positiu, compromís cívic. Avui estic segur que els i les qui som aquí refermem aquest mateix compromís per una societat millor, mes justa, mes solidaria, amb igualtat d`oportunitats per tothom. Es la lluita de la Imma i la nostra, la que volem que es perpetuï, la que significa el millor homenatge que li podem retre, la que ha donat i dona sentit a la seva i a la nostra existència. Perquè no coneixem altra manera de viure que valgui la pena que aquesta. Perquè es la manera de perpetuar la seva memòria i la nostra, perquè això dona sentit a la vida i ens reconcilia amb nosaltres mateixos i amb els qui tenim al costat. Perquè es la millor manera de transcendir, sentint-nos part d`una anella de milions de persones que al llarg de la historia han lluitat pels mateixos ideals.(…)

Imma Sastre, assistent social de Tarragona, regidora del grup municipal socialista entre 1987 i 1995 i lluitadora exemplar per construir una societat més justa, va morir diumenge als 65 anys. Des d’aquí el meu petit homenatge pel que has estat i pel que significaràs sempre.

Aquesta entrada es va publicar a PSC. Bookmark the permalink.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales

4 thoughts on “>La vida és incerta….sempre. Imma Sastre ens ha deixat.

  1. Anonymous says:

    >Bon dia, Bego: El meu sentit condol per aquesta perdua, que tambe sento meva dons varem coincidir con regidors en la mateixa epoca, ella a Tarragona, jo a Cambrils. La seva lluita en aquell moment on tot estava per fer i quan els ajuntaments progresistes varen prendre el compromís de treballar per una societat mes justa, sensa recursos, sensa lleis, sensa competències, es un exemple encara avui.La Imma, com la M. Dolors Medina, a qui vaig tenir l’honor de substituir com a regidor de Serveis Socials per una temporada, son les precursores del que ara ha esdevingut la quarta pota de l’estat del benestar. Mirar el passat esta be, pero ara hem de consolidar el futur, aixi el seu esforç tindra tot el sentit.
    Salutacions, jmvallès

  2. Miquel Sunyol says:

    >Aquest matí, mentre em despertava ja una mica més tard que aquestes darreres setmanes, em semblava que amigues i amics podíem tenir l’íntima satisfacció d’haver pogut retre un bon homenatge de comiat a la Imma sense necessitat de dir cap “mentida”.
    Ara, al llegir aquest blog, veig que comencen a néixer les “mentides laudatòries”.
    És del tot inexacte la frase “la primera assistent social de Tarragona”. M’han dit que pertanyia a la quinta promoció d’assistents socials de l’Escola de Tarragona, i és coneguda l’amistat que la unia a moltes de les que li anaven al davant.
    Tampoc seria exacte la frase si es volgués referir a “la primera assistent social de l’Ajuntament de Tarragona”, doncs quan ella va començar a treballar com a tal a l’Ajuntament ja ho estava fent la Sra. Pilar Conceiro, que, més gran que ella, segueix vivint -si no estic equivocat- a Tarragona.
    Immaculada Sastre, com ens ho va recordar molt bé en Xavier Sabaté, per “fer política” no va tenir necessitat ni de “moure els colzes” ni de trepitjar ningú… No cal, doncs, que ara ja morta, conduïda per gent de més recent coneixença, ho comencés a fer…

    Miquel Sunyol

    Aquest estiu ja em va tocar fer aquest paper de defensar els amics de les “mentides laudatòries” amb motiu del comiat a Xirinacs. El Senador més votat?

    Trobareu totes les intervencions de l’acte de comiat a NO ÉS UN ADÉU

  3. Begoña Floria says:

    >Benvolgut Miquel.
    Et demano disculpes per la meva inexactitud. Realment, com ja es desprén del meu bloc, jo coneixi poc a l’Imma, a nivell personal em refereixo. I per tant el que sé d’ella ho sé per tercers -tercers amb opinions que valoro molt- i fins ara el que m’havien dit era el que havia escrit o potser és que jo ho vaig entendre malament, segurament ha estat així.

    Una de les meves obsessions és no perdre mai de vista quins són els valors que em mouen a treballar en política, el perquè de les meves accions. I conèixer trajectòries com la de l’Imma m’ajuden molt en aquesta tasca, sobretot quan em sento perduda portada per inércies que sovint no m’agraden i que em desanimen.

    A l’Imma l’he conegut més per tercers que no directament. I per a mi l’Imma és un referent perquè ha estat exemple per molts i d’aquests molts, alguns -que tinc en molt alta estima i valoració-, m’ho han trasmés a mi. Quan veia les fotos del barri de l’Esperança durant el funeral, vaig pensar que hi ha generacions, la meva, que no recordem què va significar tota la vostra lluita. I penso que hi ha una memòria, la de l’Imma, la de la teva generació, que cal mantenir i donar a conèixer.
    Generacions com la meva que no té tota la informació i per això ens equivoquem de vegades, com m’ha passat a mi, cosa que lamento molt. El que us demanem, com has fet tu avui molt bé, és que ens ajudeu a mantenir aquesta memòria i a no perdre els referents.
    Reitero les meves disculpes per la “mentida” involuntària.

  4. Anonymous says:

    >Bego, encara que la teva relació no fos íntima, i fos referencial, estic amb tu amb aquest sentiment de pérdua dels qui de manera més llunyana o propera coneixiem la Imma. Hores d’ara penso més en la pérdua que en les imprecisions estadísitques: que més dona…ella no hi és -o hi és només dintre “nos”- i els demés li volem retre un homenatge. És igual ser el primer que el que fa cinc quan un és vàlid, honest i lluitador, i diria més quan un és dels que obre camí…

    Montse Cunillera

Comments are closed.