I de nou, a l’Ajuntament (el de Tarragona i tots) li toca ballar amb la més lletja

El pressupost municipal han estat notícia aquests dies i ho seguirà sent, atès que divendres vinent tindrà lloc el ple municipal on caldrà votar la proposta econòmica per l’any vinent. Les dades són clares, es farà un important esforç en l’atenció a les persones i els serveis socials, i també en tot allò que té a veure en foment de l’economia i de l’ocupació. Tot això, amb els recursos que hi ha…que lamentablement són molt pocs perquè seguim sense resoldre un tema fonamental, el finançament dels ens locals. No es motiu d’aquest article parlar del contingut de la proposta del Govern, que ha estat llargament explicada aquesta setmana per part del tinent d’alcalde Pau Pérez, ni de la confiança de tirar endavant de nou uns pressupostos de consens, complint amb el tarannà negociador de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. M’agradaria posar el focus en un altre tema, més general però igualment d’actualitat, als Ajuntaments, i el pressupost del de Tarragona serà un exemple, ens tocarà de nou ballar amb la més lletja. De fet, el president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, va posar el focus en el mateix tema fa pocs dies. L’actual sistema de finançament local és “insuficient” i el Parlament i el Govern haurien de “replantejar-s’ho” perquè el 13% de participació en els tributs de l’Estat que correspon als ajuntaments és pràcticament el mateix percentatge que a l’inici del període democràtic. Aquesta situació, juntament amb els condicionals de la Llei de Reforma Local, escanyen les possibilitats de tirar endavant tot allò que ens agradaria. Parlem molt dels problemes de finançament de Catalunya, que hi són i grossos, i de com s’hauria d’articular econòmicament l’Estat de les autonomies, dos aspectes que també considero fonamentals. Tot i això no hauríem d’oblidar que cal posar a l’agenda també el finançament local perquè en la situació actual cada cop és més difícil gestionar la proximitat, sobretot si ets un govern, com el de Ballesteros, que et prens molt en serio ajudar al màxim perquè tothom pugui viure amb dignitat. En tot cas, els Ajuntaments no poden fer-ho sols, és impossible…. I crec que cal parlar també d’això i, com diu Álvarez de Miranda, algú s’ho hauria de “replantejar” seriosament.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales