>Hi ha moments i moments per fer política…alguns ho obliden

>

Tanco la setmana recordant l’expressió d’emoció d’Antoni Coll, president del patronat de la Fundació Bona Nit, després d’una vetllada solidària a la qual van assitir més de 300 persones i en la qual es van recollir 12.000 euros per l’entitat (que treballa per ajudar a les persones sense sostre, especialment a l’hivern). El sopar, que va tenir lloc divendres a la nit, va estar organitzat pel Consell Comarcal del Tarragonès i va comptar amb nombrosos representants del món social i esportiu de la ciutat de Tarragona i altres municipis de la comarca i una àmplia representació política.

He de dir que el to general va ser el que tocava, tot i que va haver alguns que segurament van perdre una mica (des del meu punt de vista) la perspectiva del que estavem duent a terme. Em refereixo en concret al vicepresident del Congrès, el convergent Jordi Jané (qui per cert ostenta aquest càrrec gràcies als vots socialistes). Jané va utilitzar dades de la situació econòmica per fer un partidisme que no tocava en un sopar solidari, la qual cosa he de dir que em va sorprendre molt. Crec que era moment de destacar el treball conjunt per un objectiu comú, la capacitat de mobilització que té la societat de Tarragona quan es tracta d’ajudar als que més ho necessiten, elements que, per exemple, va posar de relleu l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros sense entrar en consideracions ideològiques i deixant de banda la dialèctica política.

El que va passar divendres no és un cas únic. Recordo també a Oriol Pujol, diputat de CiU, la primavera pasada en un acte organtizat pel diari gratuït Més Tarragona. Se’ns va convocar a un esmorzar amb el diputat convergent com a invitat per tal de parlar de la situació econòmica a Tarragona i debatre al voltant d’aquesta qüestió. En realitat va ser un acte electoralista (eren dies previs a les eleccions) on Pujol, lluny d’aportar elements de reflexió davant un públic plural, va fer una atac de manual llençant durant una hora l’argumentari de desgast que utilitza habitualment la seva formació per anar contra la política del Govern. Es va fer més llarg que un dia sense pa!

En la meva opinió, hi ha moments i moments per fer política, i alguns ho obliden generant situacions que, estic segura, sorprenen a molts ciutadans. Igual que també sorpren com ICV surt indiscriminadament en defensa pública de les accions dels consellers del seu color, com ha fet la formació aquesta setmana per donar suport a l’actuació de Protecció CIvil durant la fuita d’Ercross. Amb tot el carinyo pels companys d’ICV, em pregunto si el conseller Saura no té prou capacitat per defensar la seva gestió solet.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales