Glossa a Montserrat Abelló (Tarragonina il·lustre)

D’esquerra a dreta, Miquel i Mireia Bofill Abelló, Josep Fèlix Ballesteros i Josep Lluís Carod Rovira (en representació del pintor Enric Miró)

 

Quan les coses surten, l’alegria és immensa. I em sento feliç i orgullosa d’haver finalitzat avui amb un projecte que ha costat lo seu i que ha significat convertir el Saló dels Tarragonins Il·lustres en el Saló de les Personalitats Il·lustres perquè finalment hem aconseguit que la presència de dones sigui més que testimonial, afegint el nom de Montserrat Abelló i Soler al d’Olga Xirinacs i el de Mària Josepa Massanés.

Des d’avui, penjat també el retrat de Montserrat Abelló, una gran poetessa, una gran dona i de Tarragona, mantenint els vincles amb la ciutat malgrat la distància.

Us deixo la Glosa que he llegit avui al Saló de Plens en l’acte:

GLOSSA A MONTSERRAT ABELLÓ I SOLER

Qui millor que Montserrat Abelló i Soler per completar aquesta galeria d’il·lustres? Aquestes parets s’omplen ara de sentiments, de bellesa, de reivindicació feminista, cultural, d’identitat…de veritats. De les veritats que emanen de la sinceritat, a la que Montserrat Abelló i Soler mai va renunciar ni en la vida ni en la poesia.

Per això, i sent una mica temerària, m’atreveixo a posar-li un qualificatiu agosarat. Era una agitadora, malgrat que amable i gentil. Ella deia “m’he de frenar una mica, perquè dic massa què penso. Ara, com que mai no penso malament, tampoc no dic coses que no hauria de dir.” Quina claredat, quina senzillesa per expressar el seu tarannà optimista i afable. Així que mai va silenciar el que pensava, sense acritud però amb torbadora franquesa. Recopilo dues afirmacions seves que em van aclaparar: “acabem essent feministes per força” i “quan les dretes veuen que és una cosa d’esquerres raonable de debò, clatellada.”, declarava referint-se a Allende, de qui deia que era “un home de classe mitjana, no cap comunista furibund”.

Totes les seves paraules, tant en la poesia com en la prosa vital, composen un somriure a l’ànima. Traspuen vitalitat, espontaneïtat, honestedat. Fora laments i essències desconsolades. És capaç d’expressar circumstàncies, sensacions, temps i realitats amb una harmonia, compassada i musical, que emocionen extraordinàriament.

Són molts els títols que queden en el patrimoni poètic d’aquest país. ‘Vida diària’, ‘Paraules no dites’, ‘El blat del temps’, ‘Foc a les mans’, ‘L’arreu de l’aigua’, ‘Són màscares que m’emprovo’. El 2002 apareix el volum ‘Al cor de les paraules’, que recull tota la seva obra poètica. I després s’editen ‘Asseguda escrivint” i ‘Memòria de tu i de mi’.

És imprescindible recordar la seva atzarosa vida i aquells moments que van segellar el seu temperament. Durant la primera meitat de la seva vida va canviar de ciutat i de país de continu, conformant una infantesa singular. Les guerres, l’exili a Xile, on va conèixer el seu home, la seva estada a Anglaterra, que li va permetre de conèixer bé la llengua anglesa, els seus fills. L’etapa de professora, l’etapa de traductora…

No és menys important aquesta última faceta. A través de la traducció, de les seves traduccions, vam poder conèixer magnífiques poetesses de parla anglesa del segle XX. L’antologia es titulava “Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX”.

Montserrat Abelló i Soler ocuparà un lloc en aquesta sala d’il·lustres per ser una gran poetessa, una gran dona i per ser de Tarragona i mantenir els vincles amb aquesta ciutat des de la distància. No puc deixar d’esmentar l’acte d’homenatge de la 4a Trobada d’Escriptors del Camp de Tarragona l’any 2003 o quan va ser pregonera de la festa major l’any 2011. Ens va significar davant el món quan va dir que els colors, les olors, i el so de la llengua de Tarragona l’havien acompanyat al llarg de la seva vida.

El retrat de Montserrat Abelló i Soler que avui col·loquem en aquesta sala és la seva cara a una finestra, una obertura que pot portar-nos tan lluny com mai haguéssim imaginat. Des d’aquesta finestra, la nostra estimada poetessa podrà

“estar
asseguda i contemplar

com cau la tarda”

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales