El papel educaEl paper educa

Cada curso, la profesora de Cultura Clásica del Instituto Pons d’Icart de Tarragona, Maite Blay, encarga a sus alumnos de los niveles más avanzados buscar cien noticias relacionadas con la temática de la asignatura. Es un trabajo de curso y cuenta para la nota, y para completarlo hay que cumplir dos condiciones, que los artículos sean de actualidad y que hayan sido publicados en un diario. Muchos piensan cada año, ¡tema fácil con Google! Nada más lejos de la realidad. La profesora prohibe expresamente utilizar las bases de datos digitales de los periódicos, con lo cual el ejercicio es mucho más complejo y requiere más esfuerzo de lo que pudiera parecer a primera vista porque la mecánica del trabajo obliga a los alumnos a mirar las ediciones en papel, sólo en papel. Así mismo, los recortes deben ser tratados como antaño, con tijera y pegamento, y deben presentarse bien clasificados en folios, de forma manual y con los comentarios manuscritos correspondientes en la misma hoja. El ejercicio provoca más de un dolor de cabeza a las familias que se ven obligadas a empezar a buscar periódicos, de compra o gratuitos, teniendo en cuenta que la temática del trabajo decanta mayoritariamente hacia la primera opción. Hallar hoy un periódico en papel en una casa se está convirtiendo en una verdadera rareza, y más si hablamos de cada día. Las tabletas digitales o los smart-phones ganan terreno como soporte alternativo y las tiradas en celulosa son cada vez más cortas. La generación digital ya no se ensucia los dedos de tinta negra, pero tampoco disfrutan del placer de esa rutina matinal, que incluso llegaba a ser un hecho social en el compartir familiar, de hojear el diario del día con el café (o la leche con cereales). La tecnología nos hace romper inevitablemente con el pasado y cambiar dinámicas para volver al papel será difícil, o incluso imposible. Aun con todo, de la misma manera que es importante aprender a sumar y a restar de cabeza, también debería serlo que nuestros adolescentes aprendan qué es un periódico en su histórica esencia, el papel, antes de saltar a la pantalla. Sin ese aprendizaje, cualquier noticia en la red puede parecerles buena y no lo es. El papel les educa, les enseña a saber qué es un periódico, dónde están los artículos realmente de interés, contrastados, con un trabajo profesional detrás. Ese saber previo es fundamental para tener criterio y valorar el buen periodismo, sea en el soporte que sea. Maite Blay sabe que educar es mucho más que seguir un libro de texto, por eso plantea año tras año este ejercicio. Desconozco si hay otros profesores, en otros institutos de la ciudad, del territorio o del país que lo hagan, pero creo que sería bueno que fuera un ejemplo a seguir. Mancharse los dedos de tinta para ejercitar un mejor sentido crítico es un buen aprendizaje de vida. ARTÍCULO PUBLICADO en Diari de Tarragona

Cada any, la professora de Cultura Clàssica de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona, Maite Blay, encarrega als seus alumnes dels nivells més avançats buscar cent notícies relacionades amb la temàtica de l’assignatura. És un treball de curs i compte per a la nota, i per completar-ho cal complir dues condicions, que els articles siguin d’actualitat i que hagin estat publicats en un diari. Molts pensen cada any, tema fàcil amb Google! Gens més lluny de la realitat. La professora prohibeix expressament utilitzar les bases de dades digitals dels diaris, amb la qual cosa l’exercici és molt més complex i requereix de més esforç del que pogués semblar a primera vista perquè la mecànica del treball obliga als alumnes a mirar les edicions en paper, només en paper. Així mateix, els articles han de ser tractats com es feia de forma tradicional, amb tissora i cola, i han de presentar-se ben classificats en folis, de forma manual i amb els comentaris manuscrits corresponents en la mateixa fulla. L’exercici provoca més d’un mal de cap a les famílies que es veuen obligades a començar a buscar diaris, de compra o gratuïts, tenint en compte que la temàtica del treball decanta majoritàriament cap a la primera opció. Trobar avui un periòdic en paper en una casa s’està convertint en una veritable raresa, i més si parlem de cada dia. Les tauletes tàctils o els “smart-phones” guanyen terrè com a suport alternatiu i els tiratges en cel·lulosa són cada vegada més curtes. La generació digital ja no s’embruta els dits de tinta negra, però tampoc gaudeixen del plaer d’aquesta rutina matinal, que fins i tot arribava a ser un fet social en el compartir familiar, de fullejar el diari del dia amb el cafè (o la llet amb cereals). La tecnologia ens fa trencar inevitablement amb el passat i canviar dinàmiques per tornar al paper serà difícil, o fins i tot impossible. Així doncs, de la mateixa manera que és important aprendre a sumar i a restar de cap, també hauria de ser-ho que els nostres adolescents aprenguin què és un diari en la seva històrica essència, el paper, abans de saltar a la pantalla. Sense aquest aprenentatge, qualsevol notícia a la xarxa pot semblar-los bona i no ho és. El paper els educa, els ensenya a saber què és un diari, on estan els articles realment d’interès, contrastats, amb un treball professional darrere. Aquest saber previ és fonamental per tenir criteri i valorar el bon periodisme, sigui en el suport que sigui. Maite Blay sap que educar és molt més que seguir un llibre de text, per això planteja any rere any aquest exercici. Desconec si hi ha altres professors, en altres instituts de la ciutat, del territori o del país que ho facin, però crec que seria bé que fos un exemple a seguir. Tacar-se els dits de tinta per exercitar un millor sentit crític és un bon aprenentatge de vida. ARTICLE PUBLICAT a Diari de Tarragona

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales