És possible córrer una mitja marató per amor?

Fa sis anys vaig conèixer a qui avui és el meu maritXavi Paz. La seva irrupció a la meva vida m’ha fet millor en molts aspectes. Compartim el compromís, la passió i la dedicació a les nostres viles,

ell a Molins de Rei i jo a Tarragona, i gaudim també d’haver descobert mútuament gent fantàstica, tant en el món públic com en el privat, en la localitat de l’altre. I algú dirà, i això que té a veure amb el nom del post? Hi té, i molt! Si algú m’hagués preguntat abans de conèixer a Xavi si mai seria capaç de córrer 21.097 m sense parar, jo li hagués dit: t’has begut l’enteniment? I perquè ho faré ara? Perquè participaré en la mitja marató de Tarragona, el dia 30 de novembre? Podrien haver-hi moltes raons, que córrer és saludable, que et permet capritxos en el menjar, que fer esport ajudar a la ment i a l’esperit i moltes altres coses. Totes les raons són vàlides, però falta una i principal. Diumenge, correré la mitja marató per amor. És evident que estimo al meu home, però el que vull dir exactament que ell m’ha contagiat la passió per viure una cursa, el seu ambient, la il·lusió de la gent que participa, la calor dels que acompanyen i animen, la satisfacció d’assolir un repte i la felicitat que sigui compartit. I aquest amor m’ha fet decidir a fer la inscripció, tot i els dubtes i una mica de por escènica per córrer a la meva ciutat. El temps serà el de menys, el triomf serà (espero) poder acabar i somriure feliç gaudint d’un moment que dóna sentit a moltes coses, perquè al final això és la vida.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales