Primer federalisme, després democràcia (Eleccions USA I)

La paraula més important en el sistema polític dels Estats Units d’Amèrica és federalisme, per davant de democràcia. Aquesta és la clau que, segons el professor de polítiques públiques, Jeremy Mayer, de la George Mason University de Virginia, ens permet entendre la complexitat d’unes eleccions que el 6 de novembre determinaran el futur de la nació més influent a l’escenari internacional i, per suposat, a l’economia europea perquè serà molt diferent si guanya Barack Obama o Mitt Romney, sobretot en l’aval (o no) a les polítiques d’austeritat alemanyes. Mayer ha estat un dels experts amb els quals he pogut contactar com a convidada del programa d’intercanvi i lideratge “US Elections”, organitzat per la ambaixada d’EUA a Madrid a través del Meridian International Center, i que ha estat una experiència altament enriquidora.

Mason va il·lustrar la importància del concepte de federalisme als EUA per damunt de qualsevol altre amb un exemple determinant, un canvi normatiu s’ha de proposar amb el 2/3 dels representats però només cal 1/4 per aprovar-lo. La sobirania dels estats a nivell normatiu és altíssima, amb diferències sorprenents “com el fet que en uns estats et podries casar amb la teva cosina germana, i en altres seria un matrimoni il·legal”, va exemplificar el professor. La comparació entre el sistema nord americà i la discussió sobre el model territorial a Catalunya ha estat inevitable al llarg del viatge, sobretot perquè en el grup hi havia cinc companys més d’altres punts d’Espanya amb un nivell d’expertesa altíssim sobre política o polítiques públiques i comunicació, i la contraposició de posicions ha estat intensa i enriquidora. En concret m’han acompanyat el diputat socialista i membre de la Comissió de Defensa, Luís Tudanca, i el portaveu del grup socialista de Majadahonda i secretari de política internacional del PSM, Borja Cabezón, el periodista econòmic i consultor, Juanma Roca, la també consultora i experta en “social media”, Amaya Amador, i la profesora i experta en política comparada i relacions internacionals, Olga Gil.

Precisament ha estat Olga Gil qui, en el marc de les nostres converses, sempre ha insistit molt en el fet que el model federal dels Estats Units té quelcom que cal valorar especialment en el context econòmic actual. Es tracta del mercat únic. “Els estats no poden aprovar en cap cas cap regulació que pugui possar en perill aquest mercat únic”, insistia Gil posant d’exemple les normatives sobre telecomunicacions, un àmbit que coneix bé. Per Borja Cabezón i Luis Tudanca la clau diferencial que dóna per pensar és, sobretot, el repartiment del finançament. Segons Mayer, als EUA, el Govern Federal controla el 70 per cent dels recursos, i només el 30 per cent depen dels estats i els governs locals.

Personalment, entenc que els escenaris a EUA i Catalunya i Espanya són molt diferents, i per tant instrumentalment no és un model aplicable. I segurament també per parlar amb profunditat i poder fer comparatives més reals ho hauríem de fer amb el concepte d’Europa, sobretot en la qüestió del mercat únic. Tot i això em quedo amb l’esperit general, la decisió conscient d’un grup de ciutadans i ciutadanes que des de la seva llibertat individual acorden pactar un escenari comú per avançar com a col·lectivitat, amb el respecte a la diversitat però amb un objectiu unitari. En el cas que ens ocupa, les eleccions USA 2012, l’objectiu dels dos candidats a la presidència, Obama i Romney, és la reactivació econòmica i la reactivació laboral que, amb propostes programàtiques diferentes, busquen superar un nivell d’atur que consideren greu, un 7,9 %. Déu meu com estarien si els nivells fossin com a Espanya!!! del 25%!!!

La setmana ha donat molt de sí i procuraré desglosar els propers dies l’aprentatge i les reflexions que s’en deriven d’aquest interessant programa que ha tingut una durada d’una setmana i que ha tocat aspectes molt diferents relacionats tots ells amb les eleccions presidencials que tindran lloc dins de nou dies.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales