>El Senat de Tarragona

>

ARTICLE PUBLICAT A MÉS TARRAGONA
Saber escoltar és un dels principals valors d’un bon governant, escoltar per millorar el criteri a l’hora de prendre decisions, escoltar a aquells que poden aportar idees i propostes que enriqueixin els projectes en marxa a la ciutat o obrin el camí a nous. És per això que per primer cop l’Ajuntament de Tarragona ha creat un àrea específica per treballar els mecanismes de participació ciutadana i en el marc de les polítiques de proximitat ha nascut un organisme innovador a nivell de Catalunya i España, el Senat de Tarragona. El formen tarragonins i tarragonines de solvència i reconegut prestigi en els seus camps professionals o laborals, que s’estimen la ciutat i que a títol individual han acceptat col·laborar per assessorar l’alcalde en la seva tasca de treballar pel present i definir el futur de Tarragona.

La democràcia participativa no pot substituir, en cap cas, la representativa, perquè els ciutadans trien cada quatre anys qui volen que governi la seva ciutat a través de les urnes. És l’alcalde i els regidors de govern, doncs, qui tenim l’obligació de decidir i d’assumir la responsabilitat directa de gestionar l’Ajuntament i implementar polítiques públiques. La nostra funció, però, es pot dur a terme de moltes maneres i el Govern de Progrés ha optat clarament per fer-ho des de la proximitat, des de aquest “saber escoltar” per poder decidir millor, amb més elements de valoració.

Amb aquest escenari, val a dir que el Senat de Tarragona és una magnífica eina per poder aportar idees i propostes en aquest cas directament a l’alcalde, perquè és un organisme assessor de l’alcalde com a figura, com a òrgan institucional. Tots els seus membres són persones que han excel·lit en un àmbit concret i sobretot, s’estimen Tarragona. Per aquest motiu, l’Ajuntament vol comptar amb ells perquè donin opinió, perquè manifestin la seva idea de com ha de ser la ciutat a partir de les seves pròpies experiències personals i professionals; i també perquè siguin ambaixadors de la ciutat allà on desenvolupin la seva activitat. Alguns són residents a la ciutat i altres viuen fora des de fa anys.

Com va dir l’alcalde divendres passat, durant l’acte de constitució del Senat de Tarragona, “aquest consell ha de servir per trencar els murs de la torre de marfil en la que pot viure un alcalde, precisament perquè aquest no quedi aïllat de la realitat”. En aquest sentit va afegir que “és important escoltar, aprendre i prendre nota d’altres maneres de concebre Tarragona per tal de poder sintonitzar amb la sensibilitat de la ciutat i millorar-la, fer-la confortable i digna de les tarragonines i tarragonins”.

El Senat té arrels històriques, que entronquen amb el nostre passat com a ciutat. Però és un organisme del segle XXI, un element d’innovació democràtica de qualitat.
Begoña Floria, tinent d’alcalde de Comunicació, Participació i Societat de la Informació
Sobre el Senat, recomano la visita al blog de Manel Sanromà: http://blocs.tinet.cat/blog/spqt-senat-tarragoni

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales

3 thoughts on “>El Senat de Tarragona

  1. Anonymous says:

    >POTSER HAURIA ESTAT UNA BONA IDEA PROPOSAR UNA LLISTA DE PERSONES I DEIXAR VOTAR ALS TARRAGONINS APROFITANT DIVERSOS MITJANS: REALS I VIRTUALS. NOMÉS PER ANAR FENT ASSAJOS DE DEMOCRÀCIA MÉS ENLLÀ DEL VOT DE CADA QUATRE ANYS.

    AMB MOLT DE CARINYO!

    ESTHER

  2. Begoña Floria says:

    >Estic d’acord en que el millor hagués estat que haguessim pogut incorporar més dones, però no ha estat possible pel moment.

    Del tema elecció, és un órgan assessor de l’alcalde directament i per tant tria ell en funció de diferents criteris. Tot i això, una part del senat va estar proposat per la ciutadania a través de candidatures que es van fer arribar a l’àrea de Participació.
    En un futur, estic segura que les tecnologies de la informació permetran innovar en sistemes democràtics més participatius. Ara per ara, l’escenari no garanteix que aquests mecanismes fossin realment democràtics…
    En tot cas, és un tema interessant a debatre i a valorar.

Comments are closed.