El dret a viure davant del mar  

 

 

Les ciutats són un espai meravellós per viure, són l’escenari principal de les activitats que ens fan més humans i l’àmbit on tothom sense excepció desenvolupi la seva vida en condicions de qualitat i igualtat d’oportunitats. Tarragona no és una excepció, tot i que segurament tampoc és la norma perquè poques ciutats tenen una història urbanística amb espais tan poc cohesionats i amb tantes diferències territorials entre l’àmbit de Ponent, més industrial i dens, i Llevant, en un entorn més natural i menys urbanitzat.

Definir el model de ciutat que volem incideix directament en la nostra qualitat de vida. Per això en la planificació urbanística cal aplicar criteris d’igualtat, justícia social i solidaritat. De fet, l’instrument de participació pública més important per dissenyar el nostre territori és el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), una eina de planificació que garanteix l’aportació ciutadana i multisectorial.

En el cas de Tarragona, cal reconèixer que l’última revisió va ser complexa i, en els seus moments inicials, poc exemplar. De fet, recuperant hemeroteca és fàcil recordar com la primera aprovació inicial del POUM va generar fortes i dures crítiques socials i polítiques per plantejaments considerats agressius amb el territori i que eren de difícil justificació des del bé comú. Amb el canvi de govern a l’Ajuntament fa ara deu anys i l’accés de Josep Fèlix Ballesteros (PSC) a l’alcaldia, es van reformular les propostes i es van reiniciar els treballs amb la voluntat d’elaborar un nou projecte de POUM més proper a la ciutadania, i que va suposar salvaguardar elements fonamentals per la ciutat, com l’anella verda.

La ronda de contactes amb associacions de veïns, amb la Coordinadora d’Afectats del POUM, i amb altres entitats i representants socials va ser intensa. També es van organitzar jornades de debat obertes a tothom sota el lema “Participa a la Tarragona del futur”. Així doncs, en les últimes fases de la revisió del POUM l’alcalde Ballesteros va obrir un espai de trobada amb la ciutadania, reforçant el procés d’informació, participació, debat i reflexió fins a tancar un document raonablement bo en l’any 2013. De fet va ser aprovat per unanimitat i va obtenir el gens fàcil i exigent vistiplau de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, on estan representades persones de reconegut prestigi professional o acadèmic que sempre té alguna cosa a dir i aportar en un projecte tan important.

L’urbanisme no es pot canviar cada dia, ni tan sols cada any. Cal planificar a dècades vista i saber cap a on anem. I la conclusió que hem ratificat col·lectivament i després d’aquest llarg procés de l’última revisió del POUM és que els millors terrenys per construir nous habitatges a Tarragona segueixen sent els situats a Llevant. És la zona de major possibilitat de creixement urbà, sempre de forma racional i respectuosa amb la normativa i amb l’entorn, garantint una bona mobilitat i cohesió amb la trama existent i salvaguardant l’anella verda. Per aquesta raó es va planificar el polígon urbanístic de la Budellera, actualment en tràmit, amb un creixement important que s’ha de fer per fases i on es preveuen al voltant de 800 habitatges amb alguna modalitat de protecció social.

Tots els ciutadans i ciutadanes tenen el mateix dret a gaudir dels avantatges climàtics, mediambientals, paisatgístics o de proximitat al mar que té la zona de Llevant. De fet, és una filosofia que la va començar a posar a sobre la taula l’alcalde socialista Josep Maria Recasens al POUM del primer ajuntament democràtic el 1979, tot i que la prioritat en aquells moments va ser lligar i acabar la trama urbana i fer possible la integració social a Ponent. A ningú se li escapa que viure entre l’anella verda i el mar Mediterrani o entre la xarxa d’autovies i el complex industrial petroquímic és diferent. Igualment digne, però diferent ambientalment.

És per això que em costa entendre l’oposició radical a la Budellera. Des del meu punt de vista, voler paralitzar aquest projecte és apostar per una ciutat injusta i elitista. Reivindico el dret dels joves de Tarragona a poder optar a tenir un balcó mirant al mar, en pisos assequibles de 90 metres quadrats i sense pagar preus desorbitats. Crec que les noves generacions han de poder triar entre quedar-se al seu barri, millorat i rehabilitat (en això estem d’acord), o poder-se moure dins de la seva mateixa ciutat a una zona més nova i ambientalment millor.

Quina és la raó per voler condemnar a les noves generacions a només una opció? Volem realment una societat igualitària i justa, o amaguem mantenir privilegis darrere de falsos discursos d’un urbanisme teòricament més social? A la Tarragona més justa que jo defenso, tothom ha de tenir la possibilitat de viure en Llevant.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales