Diumenge ens hi juguem una Tarragona en convivència

Enfilem les darreres hores de la campanya amb la convicció que diumenge ens juguem més que mai de cara als pròxims anys, ens juguem la convivència. Ho escric amb dolor, perquè pensava que aquestes eleccions se centrarien com ha passat fins ara en models de ciutat, en propostes per fer una Tarragona millor, però finalment hi ha hagut una derivada preocupant cap al fet de fer de Tarragona un camp de batalla del procés, amb l’independentisme més radical i l’espanyolisme més ranci batallant per qui posa la bandera més gran al balcó de l’Ajuntament.

I dic que ho dic amb dolor, perquè per a mi Tarragona i la seva gent està per damunt de tot, i aquests anys he aprés que la complexitat i la diversitat d’aquesta ciutat és la base de la seva grandesa. Tenir artistes meravelloses de flamenc, com la ballarina Belen López, triomfant a nivell internacional, o que l’Alfred Abad, tarragoní reconegut com a compositor, rebi el guardó a la millor sardana de l’any. Ambdós són exemples del que vull transmetre, disciplines culturalment d’orígens molt diferents però són exemple de la Tarragona que sóm, i que sumen en positiu perquè molts tarragonins i tarragonines som capaços de reconeixens en tots dos. I el més important, ens sentim orgullosos de que siguin persones de la nostra ciutat. Seria un error que algú ens vulgués fer triar entre què ens agrada més o que ens representa millor.

Aquests dies, ha hagut atacs dialectics furibunds contra l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i contra els i les socialistes per apostar per la convivència, el diàleg i el respecte a totes les opcions, i la reivindicació en que Tarragona quedi al marge de batalles que fracturen greument la nostra societat. Ens hem sentit a dir que Tarragona, com Barcelona i Lleida, són anomalies a Catalunya i que l’objectiu és “conquerir-les”. I a l’altra banda, trobem volen un altre tipus de “conquesta” i defensen que altres banderes esdevinguin armes ofensives com a símbol de divisió i fractura.

El que passi diumenge serà decisiu, correm el perill que Tarragona es converteixi en un camp de batalla durant quatre anys, amb una fractura social que pot ser irreversible. Queda esperança, podem decidir superar el soroll i la confrontació, i confiar en una Tarragona on hi capiguem tots i totes, pensem com pensem, i que treballi des de la convivència, el coneixement mutu, el respecte i el progrés social a través de l’única eina que ho permet, el diàleg. Jo ho tinc clar.

Begoña Floria

Portaveu del Grup Municipal Socialista de Tarragona

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales