A Tarragona, tot l’espai per a l’art

Vivim temps complexes amb escenaris allunyats del que segurament voldríem però on també hi ha espai per l’optimisme i elements que ens obren noves expectatives de present i de futur. És el cas del “Teler de Llum”, el centre de creació d’arts visuals de Tarragona que ha iniciat una nova etapa engrescadora i il·lusionant amb projectes concrets que s’han conegut aquesta setmana.

El nom de teler prové de l’antiga fàbrica de la Farinera, el lloc on Joan Miró va elaborar, juntament Josep Royo, una gran part dels seus tapissos. És una metàfora que explica un dels pilars del centre d’art que és la mediació, és a dir, l’objectiu de teixir vincles entre l’art i la vida quotidiana. La segona pota del centre és la difusió, noves maneres de mirar l’art fora dels espais tradicionals com són les sales d’exposició.  La llum representa molt bé aquesta aspiració, una llum que definia molt bé Gaudí quan descrivia el mediterrani a Tarragona. “En les seves ribes de llum mitjana i a 45 graus, que és la que millor defineix els cossos i en mostra la forma, és el lloc on han florit les grans cultures artístiques.”

L’estructura del centre beu del model del Banc de la Cultura, una nova mirada a com s’han d’estructurar les polítiques públiques en el sector que significa un canvi de paradigma. Concretament, i especialment arran de la crisi i de les dificultats que existeix en el finançament dels ens locals, els Ajuntaments ja no podran ser mai més unes “repartidores” de subvencions a projectes concrets, cal que siguin catalitzadors de propostes, acompanyar i garantir les estructures col·lectives que permetin impulsar el món de la creació, de la indústria cultural i el foment de públics.

El Teler de Llum n’és un exemple. Arrenca amb deu projectes concrets per enguany que s’han presentat aquesta setmana i que es poden consultar a la web cultura.tarragona.cat i amb un model de gestió que estic segura que serà modèlic. En concret, el centre compta amb un director tècnic municipal i una estructura de gestió integrada dins els propis recursos de l’Ajuntament, una coordinació amb capacitat de decisió col·legiada amb representants del sector i l’elecció de projectes a partir de processos participatius i oberts on cap tothom.

I el que és més important, tota la ciutat és susceptible de ser un espai per l’art i les possibilitats són inacabables. És el principi d’un camí que ha costat de trobar però ens permet mirar el futur amb confiança.

Per Begoña Floria

Periodista, socialista y actualmente concejal en Tarragona. Me apasiona todo lo que tiene que ver con comunicación, sociedad en red y nuevos liderazgos sociales